AUTISME
Autisme és un trastorn del desenvolupament permanent, és a dir que és present durant tota la vida de la persona afectada. Aquesta síndrome esdevé visible durant els primers 30 mesos de vida i provoca diferents nivells d’alteració del llenguatge i de la comunicació, de les competències socials i de la imaginació. Per altra banda també comporta comportaments anormals, com activitats i moviments repetitius, obsessions cap a objectes, etc..
Totes les persones amb autisme tenen dificultats d’interacció social i de comportament, però el grau d’extensió i dificultat varia. Alguns poden ser molt retrets, i d’altres poden ser extremadament actius i apropar-se a la gent d’una manera molt específica. Tenen problemes d'inatenció i resistència al canvi. Normalment responen a estímuls sensitius de manera atípica i poden manifestar conductes estranyes com aplaudir, donar voltes o balancejar-se. També poden mostrar usos poc habituals d’objectes i afecció per alguns objectes.
Quan un nen presenta un transtorn en el desenvolupament, si no es tracta adequadament o la intervenció es realitza el més haviat possible, el problema es pot agreujar amb el temps.
Com podem tractar un infant amb trastorn autista?
S'ha de tenir molt en compte que aquest infant necessita aprendre sempre amb èxit i no per assaig i error, es a dir, quan aprenen qualsevol cosa nova no es pot fallar, no s'ha de provar "de veure si". Ho ha de fer bé des del principi, perquè així els podrem premiar, i per tant, aprendran.
Les coses que els ensenyem perquè les aprenguin, han de tenir sentit, un "perquè". Que siguin estris, que puguin aplicar el seu aprenentatge en la vida quotidiana.
No és aconsellable centrar-se en el que no fan, en el que no pot, en el que els surt malament.
En el que cal centrar-se es en el que poden fer, si se'ls ajuda, en el que quan ho fan, està entretingut i els agrada, en el que pot ajudar-los a pujar un petit esglaó en el seu desenvolupament.
Quan els nostres nens aprenen allò que minuciosament i amb tot el nostre afecte els hem ensenyat, cal procurar que aquest aprenentatge ocorri també en altres contexts.
Per exemple, poden aprendre a menjar en el "cole", usant els coberts, menjant "de tot".
Si aprenen en aquest context, hauran de generalitzar-lo a la llar, a quan anem a casa de l'àvia, en un restaurant...
Sempre, fem el que fem (menjar, muntar en bicicleta, mirar un vaixell..), sempre hem d'aprofitar les oportunitats comunicatives que cada una de les situacions d'aprenentatge ens brinden.
És aconsellable aprendre a l'escola, com la resta dels nens, amb els ajuts i suports que siguin necessaris; a la llar; als passeigs pel nostre barri... fugim de l'artificiós, dels contexts impol·luts exempts d'estímuls naturals. A més... després cal generalitzar!
Treballar de forma organitzada, sempre de la mateixa manera, motivant-los molt per a que aprenguin.
El centre de Terapia Musicañ Nordoff-Robbins, d'America, creu en que la música ajuda a les persones que tenen desordres comunicatius i pot ajudat a millorar l'expressicitat i l'habilitat d'interactuar; per a persones aïllades per enfermetat o discapacitat pot comportar un mitja per socialitzar, compartir i participat en la comunitat.
A l’aula o a casa podem jugar a partir de la música, amb instruments sobre tot de vent i percussió, ja que incorporen el control de la respiració, l’atenció sobre la zona oral i l’alliberament de tensions i agressivitat.
A la majoria d’infants autistes els hi agrada la música i pot ser una bona manera de treballar amb ells la comunicació no verbal.
Sempre tenint en compte que no s'aïllin més en ell mateix.
